(Font: Gramàtica Zero)
dijous, 12 de novembre del 2015
Relats de vida lingüística
Una bona eina per a la classe de llengua o en l’àmbit de la tutoria és el que s’ha definit com a “relats de vida lingüística”, entesos com l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho demana, a propòsit del propi repertori lingüístic: les llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen (en una idea propera als portfolios de les llengües), és a dir, quines habilitats es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les qualitats com a aprenent, les consideracions de caire sociolingüístic que se’n puguin derivar…
L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.
Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”.
Ací teniu un exemple de biografia lingüística.
L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.
Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”.
Ací teniu un exemple de biografia lingüística.
(del Blog http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=197085)
Errades habituals
El document que vos adjunte, "Errades habituals", arreplega un bon grapat d'errades habituals en els vostres escrits. D'ara en avant, estes errades han d'anar desapareixent dels textos que elaboreu. Al final, cap ni una!
dimecres, 11 de novembre del 2015
El pronom feble EN en verbs de moviment
En pronom feble EN:
Ja ho saps: amb verbs de moviment pronominals SEMPRE has de fer servir el pronom feble en. Mira els exemples, llig-los en veu alta, memoritza'ls, repeteix-los:
Col·loquialment en valencià, es poden sentir formes com ara mo n'anem, ane-mo'n, ane-vo'n, se n'anem, se n'aneu... Són formes habituals en l'ús quotidià que només són bones en contextos informals.
(Font: Gramàtica Zero)
Ja ho saps: amb verbs de moviment pronominals SEMPRE has de fer servir el pronom feble en. Mira els exemples, llig-los en veu alta, memoritza'ls, repeteix-los:
- me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, vos n'aneu, se'n van.
- me n'anava, te n'anaves, se n'anava, ens n'anàvem, vos n'anàveu, se n'anaven.
- me n'he anat, te n'has anat, se n'ha anat, ens n'hem anat, vos n'heu anat, se n'han anat.
- me n'aniré, te n'aniràs, se n'anirà, ens n'anirem, vos n'anireu, se n'aniran.
- me n'aniria, te n'aniries, se n'aniria, ens n'aniríem, vos n'aniríeu, se n'anirien.
- que me'n vaja, que te'n vages, que se'n vaja, que ens n'anem, que vos n'aneu, que se'n vagen.
- que se n'anara, que te n'anares, que se n'anara, que ens n'anàrem, que vos n'anàreu, que se n'anaren.
- que me n'haguera anat, que te n'hagueres anat, que se n'haguera anat, que ens n'haguérem anat, vos n'haguéreu anat, se n'hagueren anat.
- estic anant-me'n, estàs anant-te'n, està anant-se'n, estem anant-nos-en, esteu anant-vos-en, estan anant-se'n.
- he d'anar-me'n, has d'anar-te'n, ha d'anar-se'n, hem d'anar-nos-en, heu d'anar-vos-en, han d'anar-se'n.
- vés-te'n!, aneu-vos-en!
Col·loquialment en valencià, es poden sentir formes com ara mo n'anem, ane-mo'n, ane-vo'n, se n'anem, se n'aneu... Són formes habituals en l'ús quotidià que només són bones en contextos informals.
Gramàtica zero
El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ha publicat (i penjat en pdf) la Gramàtica zero. Es tracta d'una gramàtica formada per fitxes d'errors habituals. És un bon complement per a vosaltres, sobretot si voleu resoldre dificultats concretes o si voleu ampliar el nivell cap al C1. La podeu consultar o bé baixar-la en un fitxer pdf que podeu alçar.
A o en
(Font: Gramàtica Zero)
Per a indicar lloc, es poden usar dos preposicions: a o en.
- Utilitza sempre a davant noms propis de lloc: Visc a Alacant, a Elx, a Oriola, a Alcoi, a Monòver, a Ondara...
- Utilitza sempre a davant parts del cos: Amb el cor a la mà, un tatuatge al braç...
- Convé utilitzar a en contextos molt definits: Sóc al carrer Major, Ens veurem a l'entrada de la biblioteca, Estan xarrant a la porta, No els he trobat a l'eixida de l'aula...
- Utilitza sempre en la resta de casos, sobretot quan no hi haja l'article definit (el, la, els, les) o bé en llocs no físics o figurats: En un poble, en molts llocs, en terra, en ciutats diverses, en la Grècia antiga, fixa't en eixa idea, estar en desacord...
Fes aquesta activitat del Va de bo! (B1): p. 268, activitat 6.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)