Al contrari que la
e, no hi ha regles tan clarament delimitades per a saber si una
o és oberta o tancada. Hi ha certes terminacions que tenen més percentatge d'obertes però amb moltes excepcions. Per això, no convé donar massa regles per a saber quan una
o és oberta o tancada. Només alguna petita orientació i molts exemples de paraules habituals. En les pròximes entrades vos en donarem algunes.
Tot i això, sí que podem trobar algun truc que ens ajude. Per exemple, el castellà, de vegades, ens pot ajudar una miqueta a saber el timbre que té una
o. Si en aquesta llengua hi ha el diftong "ue" en el mot equivalent o en un mot de la mateixa família és possible que això corresponga a una
o oberta:
bo, tro, gros, os, foc, cassola, Oriola, bunyol, vola, dol, compost, horta, corda, port, cova, corb, coll, solt, volta, poble, sogre, son, força, pot, nostre, etc. (
bueno, trueno, grueso, hueso, fuego, cazuela, Orihuela, buñuelo, vuela, duele, compuesto, huerta, cuerda, puerto, cueva, cuervo, cuello, suelto, vuelta, pueblo, suegro, sueño, fuerza, puede, nuestro, etc.). No cal dir que hi ha molts casos d'una
o oberta en català que no corresponen a aquest diftong del castellà.
