Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fonètica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fonètica. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 d’octubre del 2015

La e oberta (3)

Una altra regla perquè sàpies quan una "e" és oberta. I en esta ocasió NO HI HA EXCEPCIONS!! Veges si la pots deduir dels exemples següents: esquerre, ferro, guerra, parterre, serra, terra, erre (la lletra!), gerra...

Encara pots afegir estos altres. Què comparteixen amb els primers? Cert, comerç, ert, hivern, perdre, Paterna, infern, perxa, etern, verd, verge, vèrtex, dispers, merla... Sí, tots els mots que tenen una e tònica seguida d'una erre i una consonant.

N'hi ha una excepció. Si la consonant és una labial (una m, b, p o v) no és oberta (què hi farem!): herba, serp, terme, erm, cérvol...



La e oberta (4)

Si repasseu l'entrada "la e oberta (1)", recordareu que qualsevol "e" tònica que vaja segida d'una síl·laba que continga una "u" és oberta. Ara toca que hi afiges la "i". Per tant, són obertes conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, tebi, obsequi, etc.

Hi ha dos tipus d'excepcions (tampoc no és per a tant!):

a) els mots que tenen, en este context, una e tancada (coses de la vida!): església, Dénia, sénia, séquia, sépia.

b) el mots que tenen accent greu (obert, per a entendre'ns) però es pronuncia sempre amb e tancada: València.

La e oberta (i 5)

Les paraules vinculades a l'àmbit cultes (moltes de les quals són esdrúixoles) solen tindre la e oberta: pètal, Hèctor, telègraf, text, acèfal, clavicèmbal, beca, xec, troqueu, espectre, objecte, efecte, recepta, museu, anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, sèmola, fèretre, èxtasi, pècora, Sèneca, etc.

I encara hi ha moltes altres paraules amb e oberta. Te'n recordem alguna d'important: set (el número 7), deu (el número 10), cendra, divendres, gendre, tendre, preu, peu, fideu, seure (i asseure), etc.

La e oberta (1)

Què tenen en comú les paraules cèl·lula, fècula, ingenu, perpetu, pèrdua? Sí, és fàcil que ho hages descobert. Qualsevol "e" tònica que vaja seguida d'una síl·laba que continga una "u" és oberta. Prova a buscar-ne alguna en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià  i ho veuràs.

La e oberta (2)

Tornem a jugar al mateix joc: què tenen en comú les paraules arrel, cel, gel, melsa, tela, cel·la, celta, delta, novel·la, cruel, delme, empelt, fel, parcel·la, elf, pelfa, melva, rebel, Manuel, Elx, Elda, Novelda? Correcte!: una "e" tònica seguida d'una "l". Doncs sí, en aquest context, la "e" sempre és oberta.

Alerta! N'hi ha tres o quatre excepcions (només tres o quatre!): belga (però no Bèlgica: misteris de la vida!), selva, feltre (un teixit ben habitual en l'assignatura de Plàstica) i delco (paraula que només coneixereu si sou entesos en mecànica). Ah, has d'afegir-hi el nom de la lletra "l": ele (o ela), que també té la e tancada.

Novament podeu buscar-ne alguna més en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià.

Ara pots començar a practicar la e oberta. Vés al Va de Bo (B1), p. 13, activitats 5, 6 i 7.
Ja t'has baixat el Fonet. Comença a fer les activitats de la e oberta.

La o oberta (2)

Al contrari que la e, no hi ha regles tan clarament delimitades per a saber si una o és oberta o tancada. Hi ha certes terminacions que tenen més percentatge d'obertes però amb moltes excepcions. Per això, no convé donar massa regles per a saber quan una o és oberta o tancada. Només alguna petita orientació i molts exemples de paraules habituals. En les pròximes entrades vos en donarem algunes.

Tot i això, sí que podem trobar algun truc que ens ajude. Per exemple, el castellà, de vegades, ens pot ajudar una miqueta a saber el timbre que té una o. Si en aquesta llengua hi ha el diftong "ue" en el mot equivalent o en un mot de la mateixa família és possible que això corresponga a una o oberta: bo, tro, gros,  os, foc, cassola, Oriola, bunyol, vola, dol, compost, horta, corda, port, cova, corb, coll, solt, volta, poble, sogre, son, força, pot, nostre, etc. (bueno, trueno, grueso, hueso, fuego, cazuela, Orihuela, buñuelo, vuela, duele, compuesto, huerta, cuerda, puerto, cueva, cuervo, cuello, suelto, vuelta, pueblo, suegro, sueño, fuerza, puede, nuestro, etc.). No cal dir que hi ha molts casos d'una o oberta en català que no corresponen a aquest diftong del castellà.

La o oberta (1)

Faltava la informació perquè identifiqueu algunes de les oo obertes que té el català. Igual com la e, la o tònica és oberta quan la síl·laba següent conté una i o una u. Encara més (i açò no passava amb la e): la o també és oberta quan la i o la u estan tocant-hi, justament al seu costat. Per tant són obertes:
  • Antoni, bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, misogin, odi, oli, obri, ompli...
  • Alcoi, boira, heroi, almoina, boira, troica...
  • N’hi ha una excepció (que, ben pensat, no ho és tant, d'excepció). Els mots amb el dígraf -ix- no tenen la o oberta: coix, moix, angoixa, etc. Fixa't que hi ha varietats del català que ni tan sols pronuncien aquesta i.
  • Còmput, cònjuge, Corpus, mòdul...
  • Bou, dijous, nou, ou, prou, sou, ploure, cloure, moure, coure ‘verb’, coure ‘metall’...
  • Amb la u també n'hi ha alguna excepció: fórmula i les formes del verb 'ser' sou i fou.