La o oberta (1)

Faltava la informació perquè identifiqueu algunes de les oo obertes que té el català. Igual com la e, la o tònica és oberta quan la síl·laba següent conté una i o una u. Encara més (i açò no passava amb la e): la o també és oberta quan la i o la u estan tocant-hi, justament al seu costat. Per tant són obertes:

• Antoni, bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, misogin, odi, oli, obri, ompli...
• Alcoi, boira, heroi, almoina, boira, troica...
• N’hi ha una excepció (que, ben pensat, no ho és tant, d'excepció). Els mots amb el dígraf -ix- no tenen la o oberta: coix, moix, angoixa, etc. Fixa't que hi ha varietats del català que ni tan sols pronuncien aquesta i.
• Còmput, cònjuge, Corpus, mòdul...
• Bou, dijous, nou, ou, prou, sou, ploure, cloure, moure, coure ‘verb’, coure ‘metall’...
• Amb la u també n'hi ha alguna excepció: fórmula i les formes del verb 'ser' sou i fou.