dijous, 3 de desembre del 2015

dilluns, 30 de novembre del 2015

Expressió del temps




(Font: Gramàtica Zero)

dissabte, 28 de novembre del 2015

Si no / sinó

(Font: Gramàtica Zero)

divendres, 27 de novembre del 2015

Cap i gens

(Font: Gramàtica Zero)

dijous, 26 de novembre del 2015

El perquè de tot plegat

(Font: Gramàtica Zero)

Alhora no és igual que a l'hora

(Font: Gramàtica Zero)

Qüestió de gènere

Hi ha un grapat de paraules que poden tindre problemes gènere. Estigueu alerta de triar el gènere adequat:

a) Aquestes són paraules femenines però en castellà són masculines:

les alicates per a taller les ungles
la calor que fa hui
una xinxa em va picar a la cama
té la dent trencada
la disfressa de vampir
li va pegar a la pilota amb l'empenya del peu
l'estrena d'una pel·lícula
prendre la fresca
la icona que hi ha a l'escriptori
té l'oïda fina
la síndrome d'immunodeficiència
la suor que li cau per la cara
la teulada de la casa
la sabata de cristall

b) Aquestes, per contra, són masculines mentre que en castellà són femenines:

els afores del poble
l'estruç que amaga el cap
el compte corrent
el costum de fer-ho bé
el dubte que tinc te'l preguntaré
el deute amb el banc
els espinacs tenen ferro
els llegums com ara les llentilles o els fesols
el lleixiu taca la roba de blanc
el núvol de tempesta
el regle per a fer una línia recta
el senyal de trànsit
l'avantatge que té és enorme

c) N'hi ha que tenen significat diferent segons el gènere:

el vall d'un castell / la vall d'Aran
el canal de Suez / la canal que dóna eixida a l'aigua
el fi no justifica els mitjans / la fi del món
el pols molt dèbil / la pols que hi ha damunt la taula l'has de torcar
tinc el son profund / tinc una son que em muir

d)  Recordeu aquests casos:

plat calent - carn calenta
treball comú - faena comuna
home cortés - dona cortesa
xic covard - xica covarda
tracte ferm - tera ferma
jersei gris - jaqueta grisa
xiquet fort - xiqueta forta
un pediatre - una pediatra
barri pobre - zona pobra
el psiquiatre - la psiquiatra
vi roí - sopa roïna
gest trist - cara trista
mariner valent - marinera valenta
arbre verd - zona verda
riu pudent - aigua pudenta
paper lluent - galta lluenta

home / dona audaç - homes audaços - dones audaces
xica / xica feliç - xics feliços - xiques felices 
llop / lloba feroç - llops feroços - llobes feroces

e) Recordeu que una dona també pot ser:

advocada
alcaldessa
àrbitra
arquitecta
bidella
camionera
científica
cirurgiana
degana
detectiva
diputada
executiva
fustera
jutgessa
magistrada
metgessa (o doctora)
minera
ministra
música
notària
peona
rectora
regidora
xofera


dimecres, 25 de novembre del 2015

Davall, baix, sota

(Font: Gramàtica Zero)

Quin que!


(Font: Gramàtica Zero)

dimarts, 24 de novembre del 2015

Per què o per a què? Perquè...

(Font: Gramàtica Zero)

Mal i malament

(Font: Gramàtica Zero)

dilluns, 23 de novembre del 2015

El plural de LI

(Font: Gramàtica Zero)

LO neutre: l'expressió de l'abstracció

(Font: Gramàtica Zero)

diumenge, 22 de novembre del 2015

Ordene i mane

(Font: Gramàtica Zero)

dissabte, 21 de novembre del 2015

Degut a

(Font: Gramàtica Zero)

divendres, 20 de novembre del 2015

El pronom HO

(Font: Gramàtica Zero)

dijous, 19 de novembre del 2015

El pronom feble HI


(Font: Gramàtica Zero)

Pensant en els altres

Busqueu una estona, relaxeu-vos i mireu el vídeo que vos propose. Després en parlem...


"Pensant en els altres" Cine Fòrum 2011. Barcelona 7 Octubre 18,30h from Equip CIPAIS on Vimeo.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Gens i res

(Font: Gramàtica Zero)

dimarts, 17 de novembre del 2015

Futur imminent

(Font: Gramàtica Zero)

dilluns, 16 de novembre del 2015

Obligacions

(Font: Gramàtica Zero)

diumenge, 15 de novembre del 2015

Fraseologia

Ací teniu un document per a estudir els modismes i frases fetes més habituals.


dissabte, 14 de novembre del 2015

dijous, 12 de novembre del 2015

Bona circular! Utilitzeu-la com a exemple

Ací teniu el document.


Practiqueu lèxic

Ací teniu un document per a practicar el vostre domini del lèxic. Ànim!




Ben bé

(Font: Gramàtica Zero)

Amb tota probabilitat

(Font: Gramàtica Zero)

El CD de persona no porta, en general, la preposició A

(Font: Gramàtica Zero)

Relats de vida lingüística

Una bona eina per a la classe de llengua o en l’àmbit de la tutoria és el que s’ha definit com a “relats de vida lingüística”, entesos com l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho demana, a propòsit del propi repertori lingüístic: les llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen (en una idea propera als portfolios de les llengües), és a dir, quines habilitats es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les qualitats com a aprenent, les consideracions de caire sociolingüístic que se’n puguin derivar… 

 L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.

Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”. 

Ací teniu un exemple de biografia lingüística.


 (del Blog http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=197085)

Errades habituals

El document que vos adjunte, "Errades habituals", arreplega un bon grapat d'errades habituals en els vostres escrits. D'ara en avant, estes errades han d'anar desapareixent dels textos que elaboreu. Al final, cap ni una!

dimecres, 11 de novembre del 2015

El pronom feble EN en verbs de moviment

En pronom feble EN:

(Font: Gramàtica Zero)

Ja ho saps: amb verbs de moviment pronominals SEMPRE has de fer servir el pronom feble en. Mira els exemples, llig-los en veu alta, memoritza'ls, repeteix-los:
  • me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, vos n'aneu, se'n van.
  • me n'anava, te n'anaves, se n'anava, ens n'anàvem, vos n'anàveu, se n'anaven.
  • me n'he anat, te n'has anat, se n'ha anat, ens n'hem anat, vos n'heu anat, se n'han anat.
  • me n'aniré, te n'aniràs, se n'anirà, ens n'anirem, vos n'anireu, se n'aniran.
  • me n'aniria, te n'aniries, se n'aniria, ens n'aniríem, vos n'aniríeu, se n'anirien.
  • que me'n vaja, que te'n vages, que se'n vaja, que ens n'anem, que vos n'aneu, que se'n vagen.
  • que se n'anara, que te n'anares, que se n'anara, que ens n'anàrem, que vos n'anàreu, que se n'anaren.
  • que me n'haguera anat, que te n'hagueres anat, que se n'haguera anat, que ens n'haguérem anat, vos n'haguéreu anat, se n'hagueren anat.
  • estic anant-me'n, estàs anant-te'n, està anant-se'n, estem anant-nos-en, esteu anant-vos-en, estan anant-se'n.
  • he d'anar-me'n, has d'anar-te'n, ha d'anar-se'n, hem d'anar-nos-en, heu d'anar-vos-en, han d'anar-se'n.
  • vés-te'n!, aneu-vos-en!
Aplica-ho a qualsevol altre verb de moviment pronominal: me'n torne, se'n puja, ens en baixem...
Col·loquialment en valencià, es poden sentir formes com ara mo n'anem, ane-mo'n, ane-vo'n, se n'anem, se n'aneu... Són formes habituals en l'ús quotidià que només són bones en contextos informals.

Gramàtica zero

El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ha publicat (i penjat en pdf) la Gramàtica zero. Es tracta d'una gramàtica formada per fitxes d'errors habituals. És un bon complement per a vosaltres, sobretot si voleu resoldre dificultats concretes o si voleu ampliar el nivell cap al C1. La podeu consultar o bé baixar-la en un fitxer pdf que podeu alçar.

A o en


(Font: Gramàtica Zero)

Per a indicar lloc, es poden usar dos preposicions: a o en.
  1. Utilitza sempre a davant noms propis de lloc: Visc a Alacant, a Elx, a Oriola, a Alcoi, a Monòver, a Ondara...
  2. Utilitza sempre davant parts del cos: Amb el cor a la mà, un tatuatge al braç...
  3. Convé utilitzar a en contextos molt definits: Sóc al carrer Major, Ens veurem a l'entrada de la biblioteca, Estan xarrant a la porta, No els he trobat a l'eixida de l'aula...
  4. Utilitza sempre en la resta de casos, sobretot quan no hi haja l'article definit (el, la, els, les) o bé en llocs no físics o figurats: En un poble, en molts llocs, en terra, en ciutats diverses, en la Grècia antiga, fixa't en eixa idea, estar en desacord...
Fes aquesta activitat del Va de bo! (B1): p. 268, activitat 6.

    dijous, 22 d’octubre del 2015

    Vocabulari bàsic

    Ací teniu el document. És important!




    diumenge, 18 d’octubre del 2015

    Et mereixes que t'ho reconega

    Recordem alguns verbs irregulars:

    a) Créixer
    cresc, cresca, cresquera, crescut

    I com créixer hi pots afegir nàixer, decréixer, decréixer. S'hi assembla el verb eixir:

    isc, isca, isquera, eixit

    b) Conéixer
    conec, conega, coneguera, conegut

    I com conéixer, hi pots afegir reconéixer, paréixer, aparéixer.

    c) Hi ha un grup de verbs que solen relacionar-se amb la tercera conjugació i, en canvi, pertanyen a la segona. Tots són regulars (recorda, doncs, les formes regulars de la segona conjugació):
    • rebre i no recibir
    • permetre, remetre, admetre... i no permitir, remitir, admitir...
    • interrompre, irrompre... i no interrumpir, irrumpir...
    • incloure, excloure, concloure... i no incluir, excluir, concluir...
    • fondre, confondre, infondre... i no fundir, confundir, infundir...
    d) Recorda les formes verbals dels verbs usadíssims: voler, saber, fer i tindre (o tenir).

    e) Els imperatius són formes molt necessàries i molt utilitzades. Les següents són irregulars i molt i molt freqüents:
    • vés, vés-te'n                                                                     aneu, aneu-vos-en
    • digues però amb pronom dis-me, dis-li...                         digueu, digueu-me, digueu-li...
    • dus, dus-me, dus-li...                                                       dueu, dueu-me, dueu-li...
    • estigues però amb pronom està-te                                   estigueu però amb pronom esteu-vos
    • fes, fes-ho, fes-la...                                                          feu, feu-ho, feu-la...
    • tingues o tin però amb pronom tin-lo, tin-les...              teniu (com va sol) però tingueu en compte
    • vine, vine-te'n                                                                 veniu, veniu-vos-en
    f) Finalment, hi ha un seguit de verbs que són quasi regulars. Tenen la irregularitat en la vocal. Mentre que tenen "u" / "i" quan és tònica, tenen "o" / "e" quan és àtona:

    bollir, collir, rostir, cosir, acollir, tossir, engolir
    afegir, llegir, fregir, vestir

    Observa la conjugació:

    cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; culla, culles, culla, collim, colliu, cullen; collira, collires...; collia, collies...; colliré, colliràs...; collit, collida...; collint (recorda que cal afegir una "e" de suport en la 2a persona d'alguns d'aquests verbs: tu cuses, tu tusses, tu rustes perquè seria impossible dir *tu cuss, *tu tuss, *tu rusts)

    afig, afiges, afig, afegim, afegim, afegiu, afigen; afija, afiges, afija, afegim, afegiu, afigen; afegira, afegires...; afegia, afegies...; afegiré, afegiràs...; afegit, afegida...; afegint (recorda que tots aquests verbs tenen la "e" de suport en la 2 persona: tu afiges, tu lliges, tu friges, tu vistes)


    Ací podeu consultar el paradigma d'alguns d'aquests verbs


    Activitats de verbs
    • pàgines 87-89, activitats 6, 7, 8, 9, 10 i 11
    • pàgines 89-90, activitats 12, 13, 14 i 15
    • pàgines 97-9¡8, activitats 8, 9 i 10
    • pàgines 105-106, activitats 7, 8, 9, 10 i 11
    • pàgines 115-116, activitats 7, 8, 9, 10 i 11
    • pàgina 128, activitats 14, 15, 16 i 17
    • pàgines 135 i 136, activitats 9, 10, 11 i 12
    • pàgina 145, activitat 13


    Activitats de verbs
    • pàgines 48-51, activitats1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9
    • pàgines 52-56, activitats 1, 2, 3, 4, 5 i 6

      Activitats de verbs
      • pàgines 40-45, activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13




      La e oberta (3)

      Una altra regla perquè sàpies quan una "e" és oberta. I en esta ocasió NO HI HA EXCEPCIONS!! Veges si la pots deduir dels exemples següents: esquerre, ferro, guerra, parterre, serra, terra, erre (la lletra!), gerra...

      Encara pots afegir estos altres. Què comparteixen amb els primers? Cert, comerç, ert, hivern, perdre, Paterna, infern, perxa, etern, verd, verge, vèrtex, dispers, merla... Sí, tots els mots que tenen una e tònica seguida d'una erre i una consonant.

      N'hi ha una excepció. Si la consonant és una labial (una m, b, p o v) no és oberta (què hi farem!): herba, serp, terme, erm, cérvol...



      La e oberta (4)

      Si repasseu l'entrada "la e oberta (1)", recordareu que qualsevol "e" tònica que vaja segida d'una síl·laba que continga una "u" és oberta. Ara toca que hi afiges la "i". Per tant, són obertes conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit, tebi, obsequi, etc.

      Hi ha dos tipus d'excepcions (tampoc no és per a tant!):

      a) els mots que tenen, en este context, una e tancada (coses de la vida!): església, Dénia, sénia, séquia, sépia.

      b) el mots que tenen accent greu (obert, per a entendre'ns) però es pronuncia sempre amb e tancada: València.

      La e oberta (i 5)

      Les paraules vinculades a l'àmbit cultes (moltes de les quals són esdrúixoles) solen tindre la e oberta: pètal, Hèctor, telègraf, text, acèfal, clavicèmbal, beca, xec, troqueu, espectre, objecte, efecte, recepta, museu, anècdota, cèlebre, gènere, gènesi, pèrgola, sèmola, fèretre, èxtasi, pècora, Sèneca, etc.

      I encara hi ha moltes altres paraules amb e oberta. Te'n recordem alguna d'important: set (el número 7), deu (el número 10), cendra, divendres, gendre, tendre, preu, peu, fideu, seure (i asseure), etc.

      La e oberta (1)

      Què tenen en comú les paraules cèl·lula, fècula, ingenu, perpetu, pèrdua? Sí, és fàcil que ho hages descobert. Qualsevol "e" tònica que vaja seguida d'una síl·laba que continga una "u" és oberta. Prova a buscar-ne alguna en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià  i ho veuràs.

      La e oberta (2)

      Tornem a jugar al mateix joc: què tenen en comú les paraules arrel, cel, gel, melsa, tela, cel·la, celta, delta, novel·la, cruel, delme, empelt, fel, parcel·la, elf, pelfa, melva, rebel, Manuel, Elx, Elda, Novelda? Correcte!: una "e" tònica seguida d'una "l". Doncs sí, en aquest context, la "e" sempre és oberta.

      Alerta! N'hi ha tres o quatre excepcions (només tres o quatre!): belga (però no Bèlgica: misteris de la vida!), selva, feltre (un teixit ben habitual en l'assignatura de Plàstica) i delco (paraula que només coneixereu si sou entesos en mecànica). Ah, has d'afegir-hi el nom de la lletra "l": ele (o ela), que també té la e tancada.

      Novament podeu buscar-ne alguna més en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià.

      Ara pots començar a practicar la e oberta. Vés al Va de Bo (B1), p. 13, activitats 5, 6 i 7.
      Ja t'has baixat el Fonet. Comença a fer les activitats de la e oberta.

      La o oberta (2)

      Al contrari que la e, no hi ha regles tan clarament delimitades per a saber si una o és oberta o tancada. Hi ha certes terminacions que tenen més percentatge d'obertes però amb moltes excepcions. Per això, no convé donar massa regles per a saber quan una o és oberta o tancada. Només alguna petita orientació i molts exemples de paraules habituals. En les pròximes entrades vos en donarem algunes.

      Tot i això, sí que podem trobar algun truc que ens ajude. Per exemple, el castellà, de vegades, ens pot ajudar una miqueta a saber el timbre que té una o. Si en aquesta llengua hi ha el diftong "ue" en el mot equivalent o en un mot de la mateixa família és possible que això corresponga a una o oberta: bo, tro, gros,  os, foc, cassola, Oriola, bunyol, vola, dol, compost, horta, corda, port, cova, corb, coll, solt, volta, poble, sogre, son, força, pot, nostre, etc. (bueno, trueno, grueso, hueso, fuego, cazuela, Orihuela, buñuelo, vuela, duele, compuesto, huerta, cuerda, puerto, cueva, cuervo, cuello, suelto, vuelta, pueblo, suegro, sueño, fuerza, puede, nuestro, etc.). No cal dir que hi ha molts casos d'una o oberta en català que no corresponen a aquest diftong del castellà.

      La o oberta (1)

      Faltava la informació perquè identifiqueu algunes de les oo obertes que té el català. Igual com la e, la o tònica és oberta quan la síl·laba següent conté una i o una u. Encara més (i açò no passava amb la e): la o també és oberta quan la i o la u estan tocant-hi, justament al seu costat. Per tant són obertes:
      • Antoni, bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, misogin, odi, oli, obri, ompli...
      • Alcoi, boira, heroi, almoina, boira, troica...
      • N’hi ha una excepció (que, ben pensat, no ho és tant, d'excepció). Els mots amb el dígraf -ix- no tenen la o oberta: coix, moix, angoixa, etc. Fixa't que hi ha varietats del català que ni tan sols pronuncien aquesta i.
      • Còmput, cònjuge, Corpus, mòdul...
      • Bou, dijous, nou, ou, prou, sou, ploure, cloure, moure, coure ‘verb’, coure ‘metall’...
      • Amb la u també n'hi ha alguna excepció: fórmula i les formes del verb 'ser' sou i fou.

      dimecres, 14 d’octubre del 2015

      Una altra de dièresis (l'última, ho promet!)

      agraïment aïllable aïlladament aïllador aïllament aïllant aïllar aïllat aïna apaïsat arcaïtzant arcaïtzar arruïnador arruïnar assiduïtat atapeït atribuïble atribuïdor atribuïment aveïnar beneït cafeïna cloïssa cocaïna cocaïnòman cocaïnomania codeïna coïssor conduïble conduït construïble contemporaneïtat continuïtat creïble creïblement creïlla creïllar creïller creïllera cruïlla cuneïforme decaïment deduïble deïficar deïtat desagraïment desagraït descafeïnar descafeïnat deslluïdament deslluïment deslluït desposseïdor desposseïment desposseït desproveït destituïble discontinuïtat disminuït distribuïble distribuïdor ensaïmada esfereïdor esfereïment esferoïdal esgrogueït espontaneïtat esvaïment esvaït europeïtzació europeïtzar extemporaneïtat extraïble femineïtat fluïdesa fluïdificació fluïdificar fluïditat fluïdització fortuït fortuïtament fruïció genuïnament genuïnitat gratuït gratuïtament gratuïtat helicoïdal hemorroïdal heroïcitat heroïna heroïnòman heterogeneïtat hipertiroïdisme homogeneïtat homogeneïtzació homogeneïtzador homogeneïtzar idoneïtat indestituïbleincreïble increïblement  influïble ingenuïtat innocuïtat inoïble inoït instantaneïtat instruït intraduïble introduïble intuïció intuïtiu intuïtivament jesuïta laïcisme laïcitat lluïdament lluïment lluït maleïda maleït marialluïsa naïf oïda pituïtària posseïdor promiscuïtat proteïna proveïdor proveïment proveït pruïja raïl raïm raïmet reconstituïble reconstituïdor reduït reproduïble restituïble restituïdor retraïment retribuïble roïna roïnesa romboïdal ruïna ruïnós ruïnosament sangtraït seduïble simultaneïtat substituïble substituïdor succeït suïcida suïcidar-se suïcidi superfluïtat tiroïdisme traduïble traïció traïdor traïdorament traïdoria trapezoïdal Ucraïna ucraïnés vacuïtat veïna veïnal veïnat veïnat veïnatge vel·leïtat xiïta


      TOTS ELS VERBS ACABANTS EN VOCAL+IR


      agrair, desagrair, envair, esvair, trair: agraïsc, agraïxes, agraïx, agraïm, agraïu, agraïxen; agraïsca, agraïsques, agraïsquen; agraïa, agraïes, agraïa, agraïen; agraïra, agraïres, agraïren; agraït, agraïda, agraïts, agraïdes.


      beneir, desobeir, desposseir, desproveir, maleir, obeir, posseir, succeir: beneïsc, beneïxes, beneïx, beneïm, beneïu, beneïxen; beneïsca, benïsques, beneïsca, beneïsquen; beneïra, beneïres, beneïra, beneïren; beneït, beneïda, beneïts, beneïdes.

      adduir, atribuir, conduir, confluir, constituir, deduir, derruir, deslluir, destituir, diluir, disminuir, distribuir, enlluir, fluir, fruir, induir, instituir, introduir, instruir, intuir, obstruir, lluir, produir, prostituir, reconduir, reconstruir, redistribuir, reduir, relluir, reproduir, restituir, retribuir, seduir, traduir; corroir: traduïsc, traduïxes, traduïx, traduïm, traduïu, traduïxen; traduïa, traduïes, traduïa, traduïen; traduïra, traduïres, traduïren; traduït, traduïda, traduïts, traduïdes.

      dimarts, 13 d’octubre del 2015

      L'oratge

      1. Algunes construccions.
      • CEL: fa sol, està ennuvolat/hi ha núvols, hi ha pocs núvols, hi ha molts núvols, hi ha núvols de cotó-en-pèl, plou, plou fort, plou fluixet, plovisqueja/espurneja, neva/cau neu, hi ha tempesta, s’han vist llamps, s’han vist rellamps, s’han sentit trons, ha caigut graníssol/granís/pedra, hi ha boira;
      • TEMPERATURA: fa fred, fa calor, fa frescoreta;
      • VENT: fa vent, fa airet;
      • ALTRES: hi ha rosada, mireu les fulles de les plantes!, hi ha rosada blanca, mireu les fulles de les plantes, ha eixit/mireu es veu l’arc de sant Martí


      2. Activitat d’anàlisi meteorològica (5 anys o més). Mireu aquesta activitat. És molt interessant i als xiquets els encanta: https://www.youtube.com/watch?v=WoaW6p1tWXg (l’exemple és de P5, activitat molt interessant, amb diàleg, anàlisi de l’oratge, comparatives)
      • Cançó “Quin temps fa?”
      • Elaboreu la gràfica mensual
      • Activitat de fi de mes
      • Activitat quan hi ha diversos mesos enregistrats i es poden comparar.
      • Ordenar, classificar icones amb fenòmens meteorològics
      • Fer la gràfica mensual amb peces de construcció
      1. Lèxic


      L’oratge/el temps: sol (amb la o oberta!), ennuvolat, núvol, núvol de tempesta/núvol de cotó-en-pèl (amb la e oberta!), ploure/plou/plovia/plourà/ha plogut/que ploga!/si ploguera (amb la o oberta!), plovisquejar/espurnejar, nevar/neva/nevava/nevarà/que neve!/si nevara, granissar, pluja, arruixada/xapalló (ruixat), neu, volva de neu (amb la o oberta!) (també es pot dir floc de neu), granís/graníssol/pedra (també es pot dir calamarsa, calabruix), tempesta/tronada, llamp, rellamps/llampec, llampegar, tro/trons (amb la o oberta!), tronar/trona (amb la o oberta!), fred, calor, basca, vent, brisa, rosada, rosada blanca, arc de sant Martí, boira (amb la o oberta!).


      Mesos de l’any: gener (alerta, eviteu de dir “giner”), febrer, març, abril, maig, juny, juliol (amb la o oberta!), agost (amb la o tancada!), setembre, octubre, novembre, desembre (amb la s sonora!)


      Dies de la setmana: dilluns, dimarts (es pronuncia “dimats”, no cal pronunciar la “r”; no digueu “dimacs”), dimecres (amb la e tancada!), dijous (amb la o oberta!), divendres (amb la e oberta!), dissabte (amb la s sorda!), diumenge (amb la e tancada!; mireu d’evitar de dir "dumenge" en contextos formals).


      Estacions de l’any: primavera, estiu (eviteu de dir “istiu” però sí que podeu dir, si vos hi sentiu còmodes, “astiu”), tardor (amb la o tancada!), hivern (amb la e oberta!)


      4. Preguntes i diàleg. Quin oratge fa hui? / Quin temps fa hui?
      • Fa sol? Posa la mà ací. Fa ombra? No en fa! Això és que no fa sol.
      • Si és de nit i no hi ha núvols, què veurem? La lluna o el sol? I també veurem les estreles? Saps que són les estreles? Dibuixem-ne una.
      • Fa calor? Estàs suant, no? Si sues és que fa fa calor. Mirem el termòmetre. Has posat el ventilador? O l’aire condicionat? T’has banyat en la piscina? Has anat a la platja? Que fresqueta l’aigua. Això ho fas perquè fa calor.
      • Fa fred? Has tremolat alguna vegada. Quan estaves en la filera? Si tremoles és que tens fred.
      • T’has tapat esta nit? T’has posat el pijama? Has encés l’estufa? Has encés el foc de la ximenera? Sí, perquè fa fred.
      • Ha plogut. T’has banyat? (millor que “t’has mullat”). Sort que duies paraigua. Si no, t’hauries xopat tot/tota! Qui té caputxa? I que porta botes d’aigua?
      • Hui fa molt de vent. Mirem el penell, a veure com es mou!
      • Quina tempesta! Sents/han sentit/vas sentir els trons? I vas veure els rellamps: quines llums! I va ploure i va fer vent? Tenies por? No, veritat.
      • Mare! Hui no es veuen les coses malament des de la finestra. Per què? Perquè hi ha boira. La boira és un núvol que vol estar amb nosaltres, baixa i ens acompanya.
      • Mireu com neva! Heu vist nevar? Heu empomat les volves de neu? Sabeu què és una volva de neu? Si, cada boleta de neu que cau del cel. Pareix cotó-en-pèl.
      • Eixim al pati a mirar els núvols. Quines formes hi veeu? Un dofí, un pardal, un tauró, una gallina, un tren… Mireu eixos d’allà: pareix cotó-en-pèl! Mireu ací en tinc, de cotó-en-pèl. És igual!
      • Eixim al pati, correu corrents, que ha eixit l’arc de sant Martí. Vegem els colors: roig, taronja (o carabassa), groc, verd, blau, violeta