(Font: Gramàtica Zero)
dilluns, 30 de novembre del 2015
dissabte, 28 de novembre del 2015
divendres, 27 de novembre del 2015
dijous, 26 de novembre del 2015
Qüestió de gènere
Hi ha un grapat de paraules que poden tindre problemes gènere. Estigueu alerta de triar el gènere adequat:
a) Aquestes són paraules femenines però en castellà són masculines:
les alicates per a taller les ungles
la calor que fa hui
una xinxa em va picar a la cama
té la dent trencada
la disfressa de vampir
li va pegar a la pilota amb l'empenya del peu
l'estrena d'una pel·lícula
prendre la fresca
la icona que hi ha a l'escriptori
té l'oïda fina
la síndrome d'immunodeficiència
la suor que li cau per la cara
la teulada de la casa
la sabata de cristall
b) Aquestes, per contra, són masculines mentre que en castellà són femenines:
els afores del poble
l'estruç que amaga el cap
el compte corrent
el costum de fer-ho bé
el dubte que tinc te'l preguntaré
el deute amb el banc
els espinacs tenen ferro
els llegums com ara les llentilles o els fesols
el lleixiu taca la roba de blanc
el núvol de tempesta
el regle per a fer una línia recta
el senyal de trànsit
l'avantatge que té és enorme
c) N'hi ha que tenen significat diferent segons el gènere:
el vall d'un castell / la vall d'Aran
el canal de Suez / la canal que dóna eixida a l'aigua
el fi no justifica els mitjans / la fi del món
el pols molt dèbil / la pols que hi ha damunt la taula l'has de torcar
tinc el son profund / tinc una son que em muir
d) Recordeu aquests casos:
plat calent - carn calenta
treball comú - faena comuna
home cortés - dona cortesa
xic covard - xica covarda
tracte ferm - tera ferma
jersei gris - jaqueta grisa
xiquet fort - xiqueta forta
un pediatre - una pediatra
barri pobre - zona pobra
el psiquiatre - la psiquiatra
vi roí - sopa roïna
gest trist - cara trista
mariner valent - marinera valenta
arbre verd - zona verda
riu pudent - aigua pudenta
paper lluent - galta lluenta
home / dona audaç - homes audaços - dones audaces
xica / xica feliç - xics feliços - xiques felices
llop / lloba feroç - llops feroços - llobes feroces
e) Recordeu que una dona també pot ser:
advocada
alcaldessa
àrbitra
arquitecta
bidella
camionera
científica
cirurgiana
degana
detectiva
diputada
executiva
fustera
jutgessa
magistrada
metgessa (o doctora)
minera
ministra
música
notària
peona
rectora
regidora
xofera
a) Aquestes són paraules femenines però en castellà són masculines:
les alicates per a taller les ungles
la calor que fa hui
una xinxa em va picar a la cama
té la dent trencada
la disfressa de vampir
li va pegar a la pilota amb l'empenya del peu
l'estrena d'una pel·lícula
prendre la fresca
la icona que hi ha a l'escriptori
té l'oïda fina
la síndrome d'immunodeficiència
la suor que li cau per la cara
la teulada de la casa
la sabata de cristall
b) Aquestes, per contra, són masculines mentre que en castellà són femenines:
els afores del poble
l'estruç que amaga el cap
el compte corrent
el costum de fer-ho bé
el dubte que tinc te'l preguntaré
el deute amb el banc
els espinacs tenen ferro
els llegums com ara les llentilles o els fesols
el lleixiu taca la roba de blanc
el núvol de tempesta
el regle per a fer una línia recta
el senyal de trànsit
l'avantatge que té és enorme
c) N'hi ha que tenen significat diferent segons el gènere:
el vall d'un castell / la vall d'Aran
el canal de Suez / la canal que dóna eixida a l'aigua
el fi no justifica els mitjans / la fi del món
el pols molt dèbil / la pols que hi ha damunt la taula l'has de torcar
tinc el son profund / tinc una son que em muir
d) Recordeu aquests casos:
plat calent - carn calenta
treball comú - faena comuna
home cortés - dona cortesa
xic covard - xica covarda
tracte ferm - tera ferma
jersei gris - jaqueta grisa
xiquet fort - xiqueta forta
un pediatre - una pediatra
barri pobre - zona pobra
el psiquiatre - la psiquiatra
vi roí - sopa roïna
gest trist - cara trista
mariner valent - marinera valenta
arbre verd - zona verda
riu pudent - aigua pudenta
paper lluent - galta lluenta
home / dona audaç - homes audaços - dones audaces
xica / xica feliç - xics feliços - xiques felices
llop / lloba feroç - llops feroços - llobes feroces
e) Recordeu que una dona també pot ser:
advocada
alcaldessa
àrbitra
arquitecta
bidella
camionera
científica
cirurgiana
degana
detectiva
diputada
executiva
fustera
jutgessa
magistrada
metgessa (o doctora)
minera
ministra
música
notària
peona
rectora
regidora
xofera
dimecres, 25 de novembre del 2015
dimarts, 24 de novembre del 2015
dilluns, 23 de novembre del 2015
diumenge, 22 de novembre del 2015
dissabte, 21 de novembre del 2015
divendres, 20 de novembre del 2015
dijous, 19 de novembre del 2015
Pensant en els altres
Busqueu una estona, relaxeu-vos i mireu el vídeo que vos propose. Després en parlem...
"Pensant en els altres" Cine Fòrum 2011. Barcelona 7 Octubre 18,30h from Equip CIPAIS on Vimeo.
"Pensant en els altres" Cine Fòrum 2011. Barcelona 7 Octubre 18,30h from Equip CIPAIS on Vimeo.
dimecres, 18 de novembre del 2015
dimarts, 17 de novembre del 2015
dilluns, 16 de novembre del 2015
diumenge, 15 de novembre del 2015
dissabte, 14 de novembre del 2015
dijous, 12 de novembre del 2015
Relats de vida lingüística
Una bona eina per a la classe de llengua o en l’àmbit de la tutoria és el que s’ha definit com a “relats de vida lingüística”, entesos com l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho demana, a propòsit del propi repertori lingüístic: les llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen (en una idea propera als portfolios de les llengües), és a dir, quines habilitats es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les qualitats com a aprenent, les consideracions de caire sociolingüístic que se’n puguin derivar…
L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.
Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”.
Ací teniu un exemple de biografia lingüística.
L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.
Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”.
Ací teniu un exemple de biografia lingüística.
(del Blog http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=197085)
Errades habituals
El document que vos adjunte, "Errades habituals", arreplega un bon grapat d'errades habituals en els vostres escrits. D'ara en avant, estes errades han d'anar desapareixent dels textos que elaboreu. Al final, cap ni una!
dimecres, 11 de novembre del 2015
El pronom feble EN en verbs de moviment
En pronom feble EN:
Ja ho saps: amb verbs de moviment pronominals SEMPRE has de fer servir el pronom feble en. Mira els exemples, llig-los en veu alta, memoritza'ls, repeteix-los:
Col·loquialment en valencià, es poden sentir formes com ara mo n'anem, ane-mo'n, ane-vo'n, se n'anem, se n'aneu... Són formes habituals en l'ús quotidià que només són bones en contextos informals.
(Font: Gramàtica Zero)
Ja ho saps: amb verbs de moviment pronominals SEMPRE has de fer servir el pronom feble en. Mira els exemples, llig-los en veu alta, memoritza'ls, repeteix-los:
- me'n vaig, te'n vas, se'n va, ens n'anem, vos n'aneu, se'n van.
- me n'anava, te n'anaves, se n'anava, ens n'anàvem, vos n'anàveu, se n'anaven.
- me n'he anat, te n'has anat, se n'ha anat, ens n'hem anat, vos n'heu anat, se n'han anat.
- me n'aniré, te n'aniràs, se n'anirà, ens n'anirem, vos n'anireu, se n'aniran.
- me n'aniria, te n'aniries, se n'aniria, ens n'aniríem, vos n'aniríeu, se n'anirien.
- que me'n vaja, que te'n vages, que se'n vaja, que ens n'anem, que vos n'aneu, que se'n vagen.
- que se n'anara, que te n'anares, que se n'anara, que ens n'anàrem, que vos n'anàreu, que se n'anaren.
- que me n'haguera anat, que te n'hagueres anat, que se n'haguera anat, que ens n'haguérem anat, vos n'haguéreu anat, se n'hagueren anat.
- estic anant-me'n, estàs anant-te'n, està anant-se'n, estem anant-nos-en, esteu anant-vos-en, estan anant-se'n.
- he d'anar-me'n, has d'anar-te'n, ha d'anar-se'n, hem d'anar-nos-en, heu d'anar-vos-en, han d'anar-se'n.
- vés-te'n!, aneu-vos-en!
Col·loquialment en valencià, es poden sentir formes com ara mo n'anem, ane-mo'n, ane-vo'n, se n'anem, se n'aneu... Són formes habituals en l'ús quotidià que només són bones en contextos informals.
Gramàtica zero
El Servei de Política Lingüística de la Universitat de València ha publicat (i penjat en pdf) la Gramàtica zero. Es tracta d'una gramàtica formada per fitxes d'errors habituals. És un bon complement per a vosaltres, sobretot si voleu resoldre dificultats concretes o si voleu ampliar el nivell cap al C1. La podeu consultar o bé baixar-la en un fitxer pdf que podeu alçar.
A o en
(Font: Gramàtica Zero)
Per a indicar lloc, es poden usar dos preposicions: a o en.
- Utilitza sempre a davant noms propis de lloc: Visc a Alacant, a Elx, a Oriola, a Alcoi, a Monòver, a Ondara...
- Utilitza sempre a davant parts del cos: Amb el cor a la mà, un tatuatge al braç...
- Convé utilitzar a en contextos molt definits: Sóc al carrer Major, Ens veurem a l'entrada de la biblioteca, Estan xarrant a la porta, No els he trobat a l'eixida de l'aula...
- Utilitza sempre en la resta de casos, sobretot quan no hi haja l'article definit (el, la, els, les) o bé en llocs no físics o figurats: En un poble, en molts llocs, en terra, en ciutats diverses, en la Grècia antiga, fixa't en eixa idea, estar en desacord...
Fes aquesta activitat del Va de bo! (B1): p. 268, activitat 6.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)