Relats de vida lingüística

Una bona eina per a la classe de llengua o en l’àmbit de la tutoria és el que s’ha definit com a “relats de vida lingüística”, entesos com l’escrit que fa una persona, quan una altra li ho demana, a propòsit del propi repertori lingüístic: les llengües que es coneixen, i en quin grau es coneixen (en una idea propera als portfolios de les llengües), és a dir, quines habilitats es tenen en cada una, així com la manera com s’han après, l’ús que se’n fa (o que ja no se’n fa), les qualitats com a aprenent, les consideracions de caire sociolingüístic que se’n puguin derivar… 

 L’anàlisi dels relats de vida dels nostres alumnes –i, de fet, de qualsevol col·lectiu, inclòs el conjunt del professorat– segur que ens ajudar a gestionar les diverses llengües que tenim en un centre educatiu (la llengua vehicular, el català; les llengües curriculars o parcialment vehiculars, com el castellà, l’anglès o el francès, segons el centre; les llengües de les noves i no tan noves immigracions, com l’amazic, l’àrab, el panjabi… o el gallec…), ja que ens permet adonar-nos de la potencialitat que té la diversitat lingüística i ens permet escoltar les persones que estem formant.

Com diuen els professors Juli Palou i Montserrat Fons en aquest article, aquesta activitat també ens permet “crear nous contextos que facin possible l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana com un dels objectius bàsics de l’escola. La presa de consciència de les diferències culturals i lingüístiques, i la capacitar de relacionar, comparar i contrastar adquireixen ara i aquí un alt valor formatiu”. 

Ací teniu un exemple de biografia lingüística.

 (del Blog http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=197085)