La e oberta (2)

Tornem a jugar al mateix joc: què tenen en comú les paraules arrel, cel, gel, melsa, tela, cel·la, celta, delta, novel·la, cruel, delme, empelt, fel, parcel·la, elf, pelfa, melva, rebel, Manuel, Elx, Elda, Novelda? Correcte!: una "e" tònica seguida d'una "l". Doncs sí, en aquest context, la "e" sempre és oberta.

Alerta! N'hi ha tres o quatre excepcions (només tres o quatre!): belga (però no Bèlgica: misteris de la vida!), selva, feltre (un teixit ben habitual en l'assignatura de Plàstica) i delco (paraula que només coneixereu si sou entesos en mecànica). Ah, has d'afegir-hi el nom de la lletra "l": ele (o ela), que també té la e tancada.

Novament podeu buscar-ne alguna més en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià.

Ara pots començar a practicar la e oberta. Vés al Va de Bo (B1), p. 13, activitats 5, 6 i 7.
Ja t'has baixat el Fonet. Comença a fer les activitats de la e oberta.