Dièresi, ai, ai!

Hi ha dos tipus de dièresi:

a) La que serveix per a fer sonar la "u" en els diftongs que apareixen en les síl·labes: QÜE, QÜI i GÜE, GÜI. La resta de vocals no demana dièresi: QUA, QUO, GUA, GUO.

b) La que serveix per a indicar que dos vocals juntes no formen diftong. Recorda que els aplecs de vocals:

AU, EU, IU, OU

AI, EI, OI, UI

formen diftong i, si són tònics, l'accent recau sobre la primera vocal.

Per tant, si l'accent recau sobre la segona vocal, no hi haurà diftong. Açò es marcarà amb un accent i, si no és possible, amb una dièresi: Raül, peüc, Friül, raïm, veïna, roïna, ruïna...

• Aneu alerta amb les formes verbals de primera i segona persona del plural. Han de dur accent perquè les regles així ho demanen: agraíem, traduíeu, etc. igual com passa en veí, roí, etc. on es posa accent perquè són paraules agudes acabades en vocal.

També duran dièresi les paraules derivades en què algun dels mots primitius té dièresi: Raület, peücot, friülés, raïmet, veïnatge, roïneta, arruïnat, agraïment...

• N'hi ha una excepció! Ens estalviem la dièresi en verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir, sempre que siguen infinitius, gerundis, futurs i condicionals: agraït, agraïra, agraïres, agraïa, agraïm... però agrair, agraint, agrairé, agrairia.