dilluns, 12 d’octubre del 2015

Les conjugacions verbals regulars

Com heu pogut comprovar, les conjugacions 1a (PARLAR) i 3a incoativa (PARTIR) són les que compten amb més verbs. Així, dominar estes dos conjugacions implicarà dominar una gran part dels verbs que haureu d’utilitzar. No podeu fallar!

  • En la 1a conjugació hi ha, però, dos verbs irregulars ANAR i ESTAR, que presenten irregularitats només en alguns temps com ara:
             vaig, vas, va, van
             aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran (i no *anaré)
             aniria, aniries, aniria, aniríem, aníreu, anirien (i no *anaria)
             vaja, vages, vaja, vagen
             vés, aneu

             estic, estàs, està, estan
             estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen
             estigues, estigueu

  • La 2a conjugació té molt poquets verbs. Però heu de vigilar perquè, col·loquialment, n’hi ha un grapat que s’han convertit en verbs de la 3a conjugació i açò cal corregir-ho: interrompre, admetre, percebre, rebre, batre.
  • La 3a conjugació incoativa presenta dos maneres diferents de conjugar-se en els temps que contenen l’increment –ix–: partixes, partix, partixen o parteixes, parteix, parteixen. En valencià, però, SEMPRE cal pronunciar-los sense la e. Pots escriure’ls de la manera que et resulte més fàcil, tot i que trobaràs més sovint les formes escrites amb e. La resta de persones amb l’increment són partisc, partisca, partisques, partisquen. Observa que la tercera conjugació conté molts verbs derivats d’adjectius o noms: arredonir, enfortir, acovardir, avergonyir, entristir, garantir, etc
Detalls:

1. Alerta amb els canvis ortogràfics que presenten alguns verbs:

       comença, comences, comenceu, etc. 
       menja, menges, mengeu, etc.
       juga, jugues, jugueu, etc.

2. Alerta amb les dièresis dels verbs acabats en –air, –eir, –uir: lluïx, conduïx, agraïm, agraïu, etc. Sempre que la “i” siga tònica cal posar-hi dièresi. En canvi, si les regles d’accentuació obliguen a escriure un accent, no s’hi posarà dièresi: lluïsc, lluïxes, lluïx, lluïm, lluïu, lluïxen; lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen; lluïsca, lluïsques, lluïsca, lluïm, lluïu, lluïsquen; lluïra, lluïres, lluïra, lluírem, lluíreu, lluïren, etc.

3. Alerta amb verbs com ara extingir, distingir que sonen amb so de llegir, fugir i, per tant, s’escriuen amb “g”, sense “u”.




FAENA!

     Si voleu repassar els verbs regulars, podeu llegir i fer les activitats següents:
          a) LP 1: pàgines 48-51, activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.
          b) LP 2: pàgines 40-42, activitats 1, 2, 3.
          c) Va de bo! B1: pàgines 14-15, activitats 8, 9, 10.
          d) Va de bo! B1 quadern d’activitats: pàgina 24, activitats MS5, MS6, MS7 i MS9.

Dièresi, ai, ai!

Hi ha dos tipus de dièresi:

a) La que serveix per a fer sonar la "u" en els diftongs que apareixen en les síl·labes: QÜE, QÜI i GÜE, GÜI. La resta de vocals no demana dièresi: QUA, QUO, GUA, GUO.

b) La que serveix per a indicar que dos vocals juntes no formen diftong. Recorda que els aplecs de vocals:

AU, EU, IU, OU
AI, EI, OI, UI

formen diftong i, si són tònics, l'accent recau sobre la primera vocal.

Per tant, si l'accent recau sobre la segona vocal, no hi haurà diftong. Açò es marcarà amb un accent i, si no és possible, amb una dièresi: Raül, peüc, Friül, raïm, veïna, roïna, ruïna...
  • Aneu alerta amb les formes verbals de primera i segona persona del plural. Han de dur accent perquè les regles així ho demanen: agraíem, traduíeu, etc. igual com passa en veí, roí, etc. on es posa accent perquè són paraules agudes acabades en vocal.
També duran dièresi les paraules derivades en què algun dels mots primitius té dièresi: Raület, peücot, friülés, raïmet, veïnatge, roïneta, arruïnat, agraïment...
  • N'hi ha una excepció! Ens estalviem la dièresi en verbs acabats en -air, -eir, -oir, -uir, sempre que siguen infinitius, gerundis, futurs i condicionals: agraït, agraïra, agraïres, agraïa, agraïm... però agrair, agraint, agrairé, agrairia.




Un 90% dels usos del pronom feble EN

No oblides fer servir el pronom feble EN amb verbs en què no apareix l'objecte de què es parla (però el coneixem!!). Només cal observar que hi haja una QUANTIFICACIÓ, la que siga:

a) amb números: en tinc dos, en vull tres, pots agafar-ne cinc, imprimeix-ne mil...

b) altres expressions que indiquen quantitat: no en tinc gens, en vull més, agafa'n menys, en fa massa, en porta en excés, no n'encerta ni un, no n'ha triat cap...

c) amb quantificació indeterminada, sense cap element que ho mostre: en vull, en tinc, tira'n, posa-te'n, mengem-ne (en tots els casos parlem de pa, farina, café...).

Si repasses este pdf, ho acabaràs de controlar.

dimecres, 30 de setembre del 2015

Un full en blanc: la ment en blanc (ai, ai!)

Ací teniu de nou el document que podeu utilitzar per a enfrontar-vos a l'elaboració d'un text escrit. Llegiu-lo amb atenció, per favor. Vos proporciona pautes i consells que vos vindran molt bé. També el podeu trobar al nostre site.
Açò és un bon resum que té publicat el Centre d'Autoaprenentatge de Llengües de la Universitat Jaume I:

Estratègies per a treballar l'expressió escrita

Per escriure bé, a més a més de dominar el codi escrit, cal saber utilitzar-lo en cada situació concreta.
Un bon escriptor ha de desenvolupar un ventall ampli i variat d'estratègies que li permeta expressar intel·ligiblement les seues idees: fer esquemes, escriure esborranys previs, rellegir, etc. En resum, ha de generar idees, enriquir-les, organitzar-les per a un lector determinat i traduir-les al codi escrit.
Així, per treballar l'expressió escrita convé que tingues en compte una sèrie d'estratègies de composició:
  • Determina l'emissor del text: qui escriu, quin paper representa.
  • Determina el destinatari del text, a quin lector o lectors va destinat.
  • Analitza la finalitat que ha de tenir el text.
  • Durant el procés de composició pensa en les característiques que té el text: a quin gènere pertany, quin suport utilitza, quin sentit vols donar-li.
  • Planifica l'estructura del text, fes un esquema, pren notes i reflexiona sobre tots aquests aspectes abans de començar a redactar.
  • Rellegeix els fragments que has escrit per avaluar si corresponen a la imatge mental que tens del text, al pla que t'havies fet prèviament, i també per enllaçar les frases que escriuràs després amb les anteriors.
  • Distribueix el text en paràgrafs.
  • Relaciona les proposicions que has escrit prèviament mitjaçant connectors.
  • Assegura la continuïtat semàntica mitjançant procediminents de repetició i substitució (pronoms, sinònims, hiperònims, elisions, etc.)
  • Revisa, fes-ne les correccions que consideres necessàries i reformula el que no et semble coherent.
  • Si tens dubtes sobre l'estructura del text, l'ortografia d'una paraula, la forma d'un verb o necessites buscar un sinònim pots consultar els llibres, les gramàtiques i/o els diccionaris que trobaràs a les prestageries.
M. Josep Soldevila Blasco
Assessoria de català

Què és un mapa conceptual?

Doncs podria ser açò:



És una representació gràfica que té com a objectiu la plasmació de la interrelació de les idees o conceptes que una persona té sobre un tema. Ací teniu més informació teòrica sobre el que són els mapes conceptuals.


dijous, 10 de setembre del 2015

Comencem a conéixer-nos



Un mestre o una mestra ha de conéixer el seu alumnat. És premissa fonamental perquè la cosa vaja bé, perquè els objectius es puguen aconseguir, perquè l'ensenyament i aprenentatge arriben a la meta. Per això, vos demane que ompliu sincerament aquest qüestionari. No és molt el que haureu d'explicar-me però tota pedra fa paret i per algun lloc s'ha de començar. No oblideu de tancar quan acabeu:


Grup tancat de Facebook

https://www.facebook.com/groups/259120807524508/
Grup tancat de Facebook