La e oberta (1)

Què tenen en comú les paraules cèl·lula, fècula, ingenu, perpetu, pèrdua? Sí, és fàcil que ho hages descobert. Qualsevol "e" tònica que vaja seguida d'una síl·laba que continga una "u" és oberta. Prova a buscar-ne alguna en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià  i ho veuràs.

La e oberta (2)

Tornem a jugar al mateix joc: què tenen en comú les paraules arrel, cel, gel, melsa, tela, cel·la, celta, delta, novel·la, cruel, delme, empelt, fel, parcel·la, elf, pelfa, melva, rebel, Manuel, Elx, Elda, Novelda? Correcte!: una "e" tònica seguida d'una "l". Doncs sí, en aquest context, la "e" sempre és oberta.

Alerta! N'hi ha tres o quatre excepcions (només tres o quatre!): belga (però no Bèlgica: misteris de la vida!), selva, feltre (un teixit ben habitual en l'assignatura de Plàstica) i delco (paraula que només coneixereu si sou entesos en mecànica). Ah, has d'afegir-hi el nom de la lletra "l": ele (o ela), que també té la e tancada.

Novament podeu buscar-ne alguna més en el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià.

Ara pots començar a practicar la e oberta. Vés al Va de Bo (B1), p. 13, activitats 5, 6 i 7.
Ja t'has baixat el Fonet. Comença a fer les activitats de la e oberta.

La o oberta (2)

Al contrari que la e, no hi ha regles tan clarament delimitades per a saber si una o és oberta o tancada. Hi ha certes terminacions que tenen més percentatge d'obertes però amb moltes excepcions. Per això, no convé donar massa regles per a saber quan una o és oberta o tancada. Només alguna petita orientació i molts exemples de paraules habituals. En les pròximes entrades vos en donarem algunes.

Tot i això, sí que podem trobar algun truc que ens ajude. Per exemple, el castellà, de vegades, ens pot ajudar una miqueta a saber el timbre que té una o. Si en aquesta llengua hi ha el diftong "ue" en el mot equivalent o en un mot de la mateixa família és possible que això corresponga a una o oberta: bo, tro, gros,  os, foc, cassola, Oriola, bunyol, vola, dol, compost, horta, corda, port, cova, corb, coll, solt, volta, poble, sogre, son, força, pot, nostre, etc. (bueno, trueno, grueso, hueso, fuego, cazuela, Orihuela, buñuelo, vuela, duele, compuesto, huerta, cuerda, puerto, cueva, cuervo, cuello, suelto, vuelta, pueblo, suegro, sueño, fuerza, puede, nuestro, etc.). No cal dir que hi ha molts casos d'una o oberta en català que no corresponen a aquest diftong del castellà.

La o oberta (1)

Faltava la informació perquè identifiqueu algunes de les oo obertes que té el català. Igual com la e, la o tònica és oberta quan la síl·laba següent conté una i o una u. Encara més (i açò no passava amb la e): la o també és oberta quan la i o la u estan tocant-hi, justament al seu costat. Per tant són obertes:

• Antoni, bibliòfil, custòdia, elogi, lògica, misogin, odi, oli, obri, ompli...
• Alcoi, boira, heroi, almoina, boira, troica...
• N’hi ha una excepció (que, ben pensat, no ho és tant, d'excepció). Els mots amb el dígraf -ix- no tenen la o oberta: coix, moix, angoixa, etc. Fixa't que hi ha varietats del català que ni tan sols pronuncien aquesta i.
• Còmput, cònjuge, Corpus, mòdul...
• Bou, dijous, nou, ou, prou, sou, ploure, cloure, moure, coure ‘verb’, coure ‘metall’...
• Amb la u també n'hi ha alguna excepció: fórmula i les formes del verb 'ser' sou i fou.

Una altra de dièresis (l'última, ho promet!)

agraïment aïllable aïlladament aïllador aïllament aïllant aïllar aïllat aïna apaïsat arcaïtzant arcaïtzar arruïnador arruïnar assiduïtat atapeït atribuïble atribuïdor atribuïment aveïnar beneït cafeïna cloïssa cocaïna cocaïnòman cocaïnomania codeïna coïssor conduïble conduït construïble contemporaneïtat continuïtat creïble creïblement creïlla creïllar creïller creïllera cruïlla cuneïforme decaïment deduïble deïficar deïtat desagraïment desagraït descafeïnar descafeïnat deslluïdament deslluïment deslluït desposseïdor desposseïment desposseït desproveït destituïble discontinuïtat disminuït distribuïble distribuïdor ensaïmada esfereïdor esfereïment esferoïdal esgrogueït espontaneïtat esvaïment esvaït europeïtzació europeïtzar extemporaneïtat extraïble femineïtat fluïdesa fluïdificació fluïdificar fluïditat fluïdització fortuït fortuïtament fruïció genuïnament genuïnitat gratuït gratuïtament gratuïtat helicoïdal hemorroïdal heroïcitat heroïna heroïnòman heterogeneïtat hipertiroïdisme homogeneïtat homogeneïtzació homogeneïtzador homogeneïtzar idoneïtat indestituïbleincreïble increïblement  influïble ingenuïtat innocuïtat inoïble inoït instantaneïtat instruït intraduïble introduïble intuïció intuïtiu intuïtivament jesuïta laïcisme laïcitat lluïdament lluïment lluït maleïda maleït marialluïsa naïf oïda pituïtària posseïdor promiscuïtat proteïna proveïdor proveïment proveït pruïja raïl raïm raïmet reconstituïble reconstituïdor reduït reproduïble restituïble restituïdor retraïment retribuïble roïna roïnesa romboïdal ruïna ruïnós ruïnosament sangtraït seduïble simultaneïtat substituïble substituïdor succeït suïcida suïcidar-se suïcidi superfluïtat tiroïdisme traduïble traïció traïdor traïdorament traïdoria trapezoïdal Ucraïna ucraïnés vacuïtat veïna veïnal veïnat veïnat veïnatge vel·leïtat xiïta

TOTS ELS VERBS ACABANTS EN VOCAL+IR

agrair, desagrair, envair, esvair, trair: agraïsc, agraïxes, agraïx, agraïm, agraïu, agraïxen; agraïsca, agraïsques, agraïsquen; agraïa, agraïes, agraïa, agraïen; agraïra, agraïres, agraïren; agraït, agraïda, agraïts, agraïdes.

beneir, desobeir, desposseir, desproveir, maleir, obeir, posseir, succeir: beneïsc, beneïxes, beneïx, beneïm, beneïu, beneïxen; beneïsca, benïsques, beneïsca, beneïsquen; beneïra, beneïres, beneïra, beneïren; beneït, beneïda, beneïts, beneïdes.

adduir, atribuir, conduir, confluir, constituir, deduir, derruir, deslluir, destituir, diluir, disminuir, distribuir, enlluir, fluir, fruir, induir, instituir, introduir, instruir, intuir, obstruir, lluir, produir, prostituir, reconduir, reconstruir, redistribuir, reduir, relluir, reproduir, restituir, retribuir, seduir, traduir; corroir: traduïsc, traduïxes, traduïx, traduïm, traduïu, traduïxen; traduïa, traduïes, traduïa, traduïen; traduïra, traduïres, traduïren; traduït, traduïda, traduïts, traduïdes.

L'oratge

1. Algunes construccions.

• CEL: fa sol, està ennuvolat/hi ha núvols, hi ha pocs núvols, hi ha molts núvols, hi ha núvols de cotó-en-pèl, plou, plou fort, plou fluixet, plovisqueja/espurneja, neva/cau neu, hi ha tempesta, s’han vist llamps, s’han vist rellamps, s’han sentit trons, ha caigut graníssol/granís/pedra, hi ha boira;
• TEMPERATURA: fa fred, fa calor, fa frescoreta;
• VENT: fa vent, fa airet;
• ALTRES: hi ha rosada, mireu les fulles de les plantes!, hi ha rosada blanca, mireu les fulles de les plantes, ha eixit/mireu es veu l’arc de sant Martí

2. Activitat d’anàlisi meteorològica (5 anys o més). Mireu aquesta activitat. És molt interessant i als xiquets els encanta: https://www.youtube.com/watch?v=WoaW6p1tWXg (l’exemple és de P5, activitat molt interessant, amb diàleg, anàlisi de l’oratge, comparatives)

• Cançó “Quin temps fa?”
• Elaboreu la gràfica mensual
• Activitat de fi de mes
• Activitat quan hi ha diversos mesos enregistrats i es poden comparar.
• Ordenar, classificar icones amb fenòmens meteorològics
• Fer la gràfica mensual amb peces de construcció

3. Lèxic

L’oratge/el temps: sol (amb la o oberta!), ennuvolat, núvol, núvol de tempesta/núvol de cotó-en-pèl (amb la e oberta!), ploure/plou/plovia/plourà/ha plogut/que ploga!/si ploguera (amb la o oberta!), plovisquejar/espurnejar, nevar/neva/nevava/nevarà/que neve!/si nevara, granissar, pluja, arruixada/xapalló (ruixat), neu, volva de neu (amb la o oberta!) (també es pot dir floc de neu), granís/graníssol/pedra (també es pot dir calamarsa, calabruix), tempesta/tronada, llamp, rellamps/llampec, llampegar, tro/trons (amb la o oberta!), tronar/trona (amb la o oberta!), fred, calor, basca, vent, brisa, rosada, rosada blanca, arc de sant Martí, boira (amb la o oberta!).

Mesos de l’any: gener (alerta, eviteu de dir “giner”), febrer, març, abril, maig, juny, juliol (amb la o oberta!), agost (amb la o tancada!), setembre, octubre, novembre, desembre (amb la s sonora!)

Dies de la setmana: dilluns, dimarts (es pronuncia “dimats”, no cal pronunciar la “r”; no digueu “dimacs”), dimecres (amb la e tancada!), dijous (amb la o oberta!), divendres (amb la e oberta!), dissabte (amb la s sorda!), diumenge (amb la e tancada!; mireu d’evitar de dir "dumenge" en contextos formals).

Estacions de l’any: primavera, estiu (eviteu de dir “istiu” però sí que podeu dir, si vos hi sentiu còmodes, “astiu”), tardor (amb la o tancada!), hivern (amb la e oberta!)

4. Preguntes i diàleg. Quin oratge fa hui? / Quin temps fa hui?

• Fa sol? Posa la mà ací. Fa ombra? No en fa! Això és que no fa sol.
• Si és de nit i no hi ha núvols, què veurem? La lluna o el sol? I també veurem les estreles? Saps que són les estreles? Dibuixem-ne una.
• Fa calor? Estàs suant, no? Si sues és que fa fa calor. Mirem el termòmetre. Has posat el ventilador? O l’aire condicionat? T’has banyat en la piscina? Has anat a la platja? Que fresqueta l’aigua. Això ho fas perquè fa calor.
• Fa fred? Has tremolat alguna vegada. Quan estaves en la filera? Si tremoles és que tens fred.
• T’has tapat esta nit? T’has posat el pijama? Has encés l’estufa? Has encés el foc de la ximenera? Sí, perquè fa fred.
• Ha plogut. T’has banyat? (millor que “t’has mullat”). Sort que duies paraigua. Si no, t’hauries xopat tot/tota! Qui té caputxa? I que porta botes d’aigua?
• Hui fa molt de vent. Mirem el penell, a veure com es mou!
• Quina tempesta! Sents/han sentit/vas sentir els trons? I vas veure els rellamps: quines llums! I va ploure i va fer vent? Tenies por? No, veritat.
• Mare! Hui no es veuen les coses malament des de la finestra. Per què? Perquè hi ha boira. La boira és un núvol que vol estar amb nosaltres, baixa i ens acompanya.
• Mireu com neva! Heu vist nevar? Heu empomat les volves de neu? Sabeu què és una volva de neu? Si, cada boleta de neu que cau del cel. Pareix cotó-en-pèl.
• Eixim al pati a mirar els núvols. Quines formes hi veeu? Un dofí, un pardal, un tauró, una gallina, un tren… Mireu eixos d’allà: pareix cotó-en-pèl! Mireu ací en tinc, de cotó-en-pèl. És igual!
• Eixim al pati, correu corrents, que ha eixit l’arc de sant Martí. Vegem els colors: roig, taronja (o carabassa), groc, verd, blau, violeta

Les conjugacions verbals regulars

Com heu pogut comprovar, les conjugacions 1a (PARLAR) i 3a incoativa (PARTIR) són les que compten amb més verbs. Així, dominar estes dos conjugacions implicarà dominar una gran part dels verbs que haureu d’utilitzar. No podeu fallar!

• En la 1a conjugació hi ha, però, dos verbs irregulars ANAR i ESTAR, que presenten irregularitats només en alguns temps com ara:

             vaig, vas, va, van

             aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran (i no *anaré)

             aniria, aniries, aniria, aniríem, aníreu, anirien (i no *anaria)

             vaja, vages, vaja, vagen

             vés, aneu

             estic, estàs, està, estan

             estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen

             estigues, estigueu

• La 2a conjugació té molt poquets verbs. Però heu de vigilar perquè, col·loquialment, n’hi ha un grapat que s’han convertit en verbs de la 3a conjugació i açò cal corregir-ho: interrompre, admetre, percebre, rebre, batre.

• La 3a conjugació incoativa presenta dos maneres diferents de conjugar-se en els temps que contenen l’increment –ix–: partixes, partix, partixen o parteixes, parteix, parteixen. En valencià, però, SEMPRE cal pronunciar-los sense la e. Pots escriure’ls de la manera que et resulte més fàcil, tot i que trobaràs més sovint les formes escrites amb e. La resta de persones amb l’increment són partisc, partisca, partisques, partisquen. Observa que la tercera conjugació conté molts verbs derivats d’adjectius o noms: arredonir, enfortir, acovardir, avergonyir, entristir, garantir, etc

Detalls:

1. Alerta amb els canvis ortogràfics que presenten alguns verbs:

       comença, comences, comenceu, etc. 

       menja, menges, mengeu, etc.

       juga, jugues, jugueu, etc.

2. Alerta amb les dièresis dels verbs acabats en –air, –eir, –uir: lluïx, conduïx, agraïm, agraïu, etc. Sempre que la “i” siga tònica cal posar-hi dièresi. En canvi, si les regles d’accentuació obliguen a escriure un accent, no s’hi posarà dièresi: lluïsc, lluïxes, lluïx, lluïm, lluïu, lluïxen; lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen; lluïsca, lluïsques, lluïsca, lluïm, lluïu, lluïsquen; lluïra, lluïres, lluïra, lluírem, lluíreu, lluïren, etc.

3. Alerta amb verbs com ara extingir, distingir que sonen amb so de llegir, fugir i, per tant, s’escriuen amb “g”, sense “u”.

• Toqueu ací per a abaixar-vos la Gramàtica Normativa del Valencià. És un text en pdf. Només cal que l'alceu al vostre ordinador o al vostre llapis de memòria. Ja el teniu sempre disponible. Ara només cal que hi feu la recerca: "Els verbs regulars".

FAENA!

     Si voleu repassar els verbs regulars, podeu llegir i fer les activitats següents:

          a) LP 1: pàgines 48-51, activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.

          b) LP 2: pàgines 40-42, activitats 1, 2, 3.

          c) Va de bo! B1: pàgines 14-15, activitats 8, 9, 10.

          d) Va de bo! B1 quadern d’activitats: pàgina 24, activitats MS5, MS6, MS7 i MS9.